A la Mare de Deu dels Desamparats

A tots els Valencians que estan pel mon,
llunt de la Mareta en el seu dia.

Deu te salve, María, va cantant

la veu del poble que al reçar t'aclama.

Mare de Deu i de les Verges, Verge;

Mare de Crist i Sa Divina Gracia;

Mare de la Purea, sempre Pura;

Mare Divina de l'Amor que es flama;

fidel  en el voler que ens reconforta,

compendi de virtuts, ram d'esperança.

Salut dels qui sofrixen en els cosos,

conçol dels qui sofrixen en l'ánima.

Tu, com la brisa de la serra, pura.

Tu, com l'áigua del remans, molt clara.

Mira amb dolçor al poble que t'invoca,

i riu, i plora, i als teus peus et canta,

i omplint-te de piropos, foll se torna

perque sap que es aixo lo que t'agrada.

Obri els teus llavis, que a la rosa semblen,

despullant, al somriure, sa fragançia,

i prega al Fill que als brasos acarones,

que no ens deixe, que Valencia es flama

que s'ençen quant per sa Mare reça,

perque la du en el cor, enamorada.

Ampara als valencians, Amparadora,

i fes que cada home, cada casa,

tinguen la pau, l'amor en sa familia,

i no manque en la taula una fogasa.

Venim a tú, pregant-te que no oblides

a esta terra bonica i esforçada,

que en tremolors d'amor, feliç i tendra,

baig el teu mant humilla s'arrogancia.

Te preguem per la terra i per nosatros,

que mai falte la llum de l'esperanza,

i l'esperit i l'ánima, per vida,

la tingam als teus peus agenollada.

María Ángeles Morera Serrano