Sueca

 

SUECA

Soc d'un pòble que respira
olor d'espiga d'arròs
i alçant la veu canta al cel

i canta també quan trilla.

Es un pòble llevantí

blanc de cal i blanc de llum

honrat i treballador

i sempre porta en lo cor

agarrá la seua llengua,

dolça quan parla d'amor

i clara per que s'antenga.

La gent li embruixa el perfum

 de la flòr dels tarongers.

I tinc record dels carrers,

del Sequial on pasejavem

de chicones, i emsomniavem

en les coses del voler.

Tinc records de dies blaus,

del Xuquer pasan nervios,

de les eres de l'arròs

secant-se al sol de l'estiu

escampat en aquell lloc.

En Septembre, quan tornavem

de estar en lo Perelló

estiuant en la familia,

venia lo mes fermos:

les Festes Majors del poble,

les que desijavem tots.

¡Les Festes de la Patrona!,

¡les mes boniques del mon!,
plenes de llums i de trons,
de verbenes en la fira,
de traques i processons

Era la Verge de Sales

tan vollguda pels suecans

que, com de sa Mare amants,

en les festes li cantavem
com cantem els valencians.

"La Mare de Deu de Sales,

la que está en lo Camarí,

pareix una rosa fresca

collida en lo mes d'Abril"

A la verje veneravem,

quan la llum del sol moría.

 De la vesprada en ponent,

s'arreplegaba la gent

pregant-li el "Ave Maria".

Temps que el record es fa vida,

temps perfumats de dolçor,
de enyorançes dins del cor,
que encara que pasen anys
la terreta mai s'olvida.

María Ángels Morera