Alta, lo monyo blanc,molt ben plantada,
el rosinyol del Cor, eixa és Pilar.
Te dolçor i bondat en la mirada
quant escampa la veu entusiasmada
envoltant en carícies al cantar.
Clara com el cristall, sa melodia
és de flauta i llaut, com un poema;
es una matinada, es un migdia,
és la veu que "encollix" cuant és de pena
i que t´alegra el cor si es d´alegria.
La teua devoció pel Cor entranya
una forta passió que has dedicat,
sent mare i sent muller, tigueres manya
per arramblar en tot i a ningú estraya
eixos vinticinc anys que ens has donat.
Ara te sens cansada, segons dius,
i vols fer un paró en la jornada;
no és que nos dius, " adeu". És un respir.
Ya passará l`estiu en un suspir...
i pensarás si estás més descansada.
I ara va el Cor i te canta
ple de molt fonda emoció
la numero cent quaranta
perque és la teua cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario